Profil von XavierAvet_BlauFotosBlogListen Extras Hilfe

Xavier Burcet Darde

Ort
Interessen
Me gusta la montaña, clasificar plantas/ arboles , paisajes ( foto), musica newage, cuidar mi huerto,
lleno de plantas medicinales, i cientos de aromas;cierta dosi de soledad.
Me gusta conocer a les personas cuando no pueden mentir (enfermas) i las puedo ayudar, es mi trabajo.
odio la hipocresia i l' engany
RUDYARD KIPLINS:
si pot conservar el seny quan els que et volten , et blasmen i reproven.....
si a la mentida i al odi no respons amb iguals armes...
si no perds la virtud entre les turbes; ni el seny quan et rodeji la noblesa, si ni enemics ni amics poden ferir-te,
i tots compten amb tu, peró no massa; Si pots omplir el minut que ràpid vola, amb seixanta segons de tasca pura, teva es la terra i els tresors que guarda,
i el que val mes fill meu:
seras un home .
R.K
Listen

Windows Media Player

Avet_Blau

Si vols canviar el mon, primer canvia les teves despeses
18 November

La Reserva dels inmortals

 

 Va caldre perdre’s, per aquella vall oblidada,

regada  per la primera aigua del cel,

a  recer del cim del Matagalls,

En aquell  recó sense temps.

 

Cau de guilles i sanglars,

allà ben amagats, hi viuen

Els arbres  centenaris e inmortals,

Que tenen gravada en l’ escorça,

La saviessa de segles.

 

Nosaltres morirem i els fills dels nostre fills es  faran vells

i  ells continuaran rebrotant plançons de vida,

i deixaran  caure el seu fruit com cada  any

Per 100 o 200 anys mes, com a  minim .

 

Els  castanyers   de  Malataup.

xavier  Burcet  Dardé

Avet_blau

03 November

Canvi climàtic

Ja  feia 100 dies que no plovia  i   la Plaça de Tian' anmen   estava  plena  de  pols,

 la  sequera   era  massa   duradora i calia     fer quelcom per  solucionar-ho.  Feia  fred ....

 

Aixi  doncs  el   govern   va  fer  disparar   186  coets  de    sals de  plata ,

que varen  provocar  una  forta  nevada     com  feia  mes de 10 anys  que  no es  veia.  

Tota  la capital   i voltants   va  apareixer   amb una  capa de  gel  i neu ... i plata.

 

Pocs   kilometres  mes   al sud ,   la polució a  Shangai  era  extrema  i  la gent   tosia   malgrat   les  mascaretes , 

 el  govern   va  fletar  un avió  militar   amb 400   kg de  nitrogen  liquit   que  varen  expulsar,

 provocan  una  forta  pluja  que  s`endugue   la  porqueria  riu avall...amb el nitrogen

 

I el canvi climàtic   avança,  desertitzant   mig planeta  i  obligant a   fugir  a mil.lions de persones  de  la seva  llar.

 

Conferència de Canvi Climàtic Barcelona 2009,... faran  quelcom ?

 

*  casos  reals

 

Xavier  Burcet

 

20 Oktober

Un pare diferent

 

 


 

 

El seu  fill no estudiava,

I  sobretot  quasi ni el mirava,  ni  parlaven.

Sumava  al  fracàs  acadèmic  el  fracàs  personal

I de relació paternal.

 

El  pare li  digué:

NO  vols estudiar ? … d’ acord!

 

Et  poso   4  condicions:

 

1) No  treballaràs,

doncs canviaries  el  teu despit i  agressivitat  també al treball.

 

2).Descansaràs  cada  mati  fins  les  3  de la  tarda,

es fonamental  dormir  i descansar per el teu equilibri.

 

El  fill estava  atonit, incrèdul …

 

3) Mai  provis cap  tipus de  droga,   MAI !.

 

  i  ultima  condició,  cada  dia  mirarem  plegats  3  pel·lícules

Que desprès  comentarem, et  va  be?.

 

El  noi  va a complir  les  4  condicions,  va  madurar,  va  guanyar  autoestima,

i  parlava   amb  franquesa  amb el seu  pare,  als mesos  va  reprendre els estudis;

Acabant  la  especialització   com a  guionista,

 

 

 

Avui es un  prestigiós i respectat  guionista.

----

 

Xavier  Burcet

Arbúcies

07 Oktober

Fauziya

Fauziya  ja  no  hi es .

 

Nomes  tenia  11  anys,

quan  els seus pares   la   varen  “emparaular”  per  casar-se;

Amb  un  camperol de 25  anys,  d’ altres  terres, llunyanes.

 

Les tradicions,  les  pressions   socials,  els  fanatismes,  l’ ignorància,

la  varen  segrestar   del seu  mon, les seves amigues, el seu  poblat.

 

Arravatant-li,  l’  infància,

Privant-li,  l’ educació,

Robant-li, l’ innocència,

Mutilant-li, la  vida  encara   per créixer.

 

Com pertoca i  “obliga”  en aquelles  contrades,

abans  de  ser i  madurar  com a persona, va   quedar embarassada .

I  en  arribar  el  part,  les dues  criatures  varen  intentar

L’una  néixer,  l’altre   sobreviure.

 

Però  no  va  poder  ser,  i desprès de  tres  dies   dessagnant-se,

Fauziya va morir. Poc  abans de  fer  12 anys,

 

Demano :

Que  els deus  de  les seves   contrades,

maleeixen  els  homes  que  permeten aixó,

i  els   hi  donin una  llarga  i  dura  agonia.

 

Fauziya  abdyulah yusef. 

Yemen .

 

 

23 September

Voldria ser...

Voldria ser...
el silenci, amb tu compartit,
que es amic que mai traïciona,
i volar en nits màgiques
repartint colors, cants i estels,
i retornar al niu,
nomes quan el cel clapejat de blaus,
s'adormi.

Voldria ser...
llàgrima vessada del plaer,
o ulls, misteri de la nit ,
ofrena per l' albada
i que amb un somriure net,
esborressis qualsevol dubte,
per estimar altre cop,
... en arribar la vesprada.

Voldria  ser...

El petó que com  suau ploma,

als  teus llavis escalfen,

i t’esborronen els sentits,

i  al cor, foll de passió,

valent  fa bategar.

 

 

Voldria   ser....

Mirall de  neu per els teus ulls,

que  de nit el camí  enlluernen,

i  de  dia  el mar  si  banya

 

Podríem  ser el  silenci,  la  llàgrima i el petó

Que els  teus  ulls m’amaguen,

Que el  teu  cor demana,

Que  el  cos... reclama.

 

Avet_blau

.

15 September

La meva amant

La meva  amant

 

La  meva  amant, te  forma d’arbre  i olor  de  gessamí,

i l’hi agrada  sentir el  batec  del aire  viatger de  les  paraules.

i cada  nit li  recito  versos,

que  omplen  de  música  el fosc silenci.

 

La  meva amant  te gust de mel  i tacte de  seda,

i demana  que  amoroseixi  la  seva  pell  cada  vesprada,

i  s’ esborrona sempre,

quan  l’escalfa  el  meu abraç  sincer.

 

La   meva  amant  te  color maragda i un vestit  molt fi,

i fa que se’m  humitegen els  ulls  quan desperto  cada  matí,

quan el sol  amb tendre calidesa, l’omple  de  vida i color.

 

La  meva amant  te una  pell clapejada, color argent,

i  a l’ hivern   la  neu  s’hi arrapa, amb el cor roent

i el vent i la  boira li nodreixen  l’ esperit......

i al capvespre amb el darrer sol, sempre li petonejo el front.

 

La  meva amant  te  el so  del vent i  la  fúria de  tro,

em xiuxiueja  paraules  dolses  vora  el llit,

però es implacable  amb  l’engany,

doncs es  zelosa de mi, i  de les  meves  paraules.

 

La meva  amant te musica  en el cor, 

que  em bressola  les  nits,

i sota  els  estels,  vora  el riu ,

m’adorm  fidel... cada  nit.

 

Avet_blau

.

 

29 August

Als nous deus

 
 

Als  nous  deus

 

Repenjat en el vell roure dels pla de  Malataup,

glorifico als nous deus dels homes:

Els del  els   3 www,  al software, hardware, als xats, tertúlies

jocs, fotos  facebook, fotolog, correus i  vídeos...

Que  tenen  encadenat a mig  mon darrera pantalles,

i fan córrer les  hores i els segles,

en un  teclejar sens  fi, mentre al meu pla,

el temps s’ atura,  i s’adorm.

 

I encara que  a vegades  el vent em  colpegi violent,

i el plugim m’ empapa  la  cara,

us dono  gràcies  oh deus de l’informàtica !,

per  a  solitud  gratificant  que m’envolta.

 

Aquí, al silenci, nomes  li canten  les  rafegues de  vent i alguna  merla,

i els  colors  son autèntics, doncs els palpo  i els oloro,

Aquí  puc parlar  i recitar, i ho  faig amb veu alta, sense por,

 i els aplaudiments son una   brama enfervorida del bosc de  faigs.

 

Els  nous  deus,

que tenen subjugats i esclaus a  pares i  fills,

que  sovint  nomes  parlen  per  la  xarxa,

i que han  perdut el temps de la mesura i el seny,

i que retallen vida  al descans, al dormir,  al menjar o llegir,

però  també  a dialogar, abraçar, estimar.

 

Em diuen  que soc  egoista de  la meva  soledat,

i  SI,  ho soc!  doncs es tan autèntica !

i ara ja no vull compartir aquests  colors  i olors, que  ja sento que son meus !

i nomes  ho faré  amb algú que  valori aquest  mon  tan viu i lliure.

 

Als  nous deus:

De  la  informàtica, la  robòtica i cibernètica,

que  llisquen  per  circuits   fonedissos, invisibles,

però  que esclavitzen  com droga  dura... per tota la  vida!,

vosaltres  em buideu la  natura d’homes i dones esclaus.

 

Si algú  vol posseir aquesta joia immensa ,

maragda  tendra i solitària, que es la  llibertat,

que  s’assegui  al meu costat, a escoltar el silenci, tot  compartint  olors i colors,

però el temps  ho  impedirà, doncs em te  presoner a mi  també.

 

*  i  en algun  lloc  del  ciberespai, un  noi/e   s’aixeca de la  cadira

i vol  olorar  una  rosa,  i l’ intenta  agafar de la  pantalla,  i trist i humiliat

tanca  els aparells, es posa unes  botes i  surt  a  cercar  la  flor ... autèntica.

 

Avet_blau

l'estany  blau de  carançà

.

09 August

HA VALGUT LA PENA

Ha valgut la pena,

carregar la motxilla, i sortir,

en un matí  farcit de  tensions

i anar-les  deixant, poc a  poc ,

en un camí nevat, ple de perles  blanques.

 

 

Ha valgut la pena,

quedar moll fins l’os,

passejant plovent  dins el bosc,

perquè desprès, el darrer sol,

m’acaroni i m’eixugui la pell i la suor.

 

Ha valgut la pena,

lluitar contra el vent fred de  mestral,

perquè en arribar al cim, amorosit,

m’ha omplert l’ horitzó de color.

 

Ha valgut la pena,

aixecar-se a  trenc d’alba,

i veure  els  primers colors de l’ albada,

mentre els demes  viuen somnis de grisor.

 

 

Ha valgut la  pena,

caminar fins l’esgotament,

per  arribar  al cim, tapat  per la  boira,

perquè segur que  en algun moment,

el vent el netejarà, i obrirà per tu l’ horitzó.

 

Ha valgut la pena, Si,

viure a prop de la  natura,

respectar-la  i estimar-la,

sentir-me  part del silenci, els rius, la neu,

barrejar-me amb els  colors i olors,

ser  la seva  pell, el seu cor,

 i nodrir plegats  les nostres arrels,

al cap  i la  fi ...som tan iguals.

 

Avet_blau

 

26 Juli

El Tam Tam

 

El  Tam- Tam

 

Sovint a la  vida  se sent  un Tam- Tam que ressona,

com un batec  d’exigències,

a semblança de les naus romanes, amb els  esclaus  remant.

 

 Son els “dinamitzadors” de  la  vida, els  que mouen les  voluntats,

a cop de crits i renecs,  o amb ordres  suaus  ben disfressades,

van aconseguint  moure  braços i  consciències.

 

Però no tothom  segueix el ritme  del  Tam – Tam,

n’hi ha  que  van  al seu aire i  van fent  camí, el seu  camí,

i malgrat  semblar que no fan res, arriben a  temps a  totes les  fites.

 

El problema  es quan  es troben  les  dues  voluntats,

la  que  exigeix i crida  i  la  que  fa i vol fer,  en  silenci.

 

El dinamitzador  apreta a l’esperit lliure, doblegant  si pot  il·lusions,

i  amb la força del Tam- Tam  masegador,  vol conduir  la seva voluntat,

però al final ...

 

... El Tam-Tam  ressona  solitari,

i plora  el seu ritme,  doncs ningú li fa cas,

perquè el Mon  gira  lliure,

perquè el mon no  necessita  cap ritme imposat,

doncs  batega  amb el seu cor.

 

Avet

Xavier Burcet

 

Coll pregó ara es un prat  verdisim, solitari.

ara hi pujo sovint a llegir... no hi ha mai ningú.

un record per la  dolça lassie.

 

fins que  marxa  la  llum...

05 Juli

Mitja barra de pa

 

Mitja barra  de pa

 

En Francois havia esdevingut un esquelet  de  vida,

desproveït ja de tot  ornament  vital, vestit amb parracs,

ara nomes l’ obsessionava menjar quelcom,

feia setmanes que  no  tastava res  calent,

i subsistia de restes  de deixalles o pidolant al carrer.

 

La seva  rancúnia per la gent i la  societat que el rebutjava,

li feia sentir  amb mes dolor, la  buidor del seu estomac.

 

Així fou com va entrar afamat a la  fleca,

potser atret per l’olor, llunyana en el record, del  pa calent.

 

I va agafar una barra de pa, amb delit i fruïció,

i mentre  s’escapolia va veure en l’altre extrem, una ma  que la retenia.

 

El pa es trencà  en dos  trossos,

i en Francois va marxar  corrent tot  mastegant un  bocí del  seu tros.

 

Mesos  enllà , el  jutge  va  dictaminar  la seva  sentència:

18 mesos de  presó i declarat amb  rebel·lia...en no localitzar-lo,

el judici  va  costar  uns milers d’euros,

i un  bon plec de  folis  en algun recó,

d’un calaix, d’algun jutjat, mig oblidat.

 

Ara  en  Francois  es a la  seva  cel·la de la presó, vestit decentment,

menja  cada  dia  una  barra de  pa cruixent, tou i deliciós del  dia;

i no entén  massa be aquest mon  estrany en que  vivim.

 

* historia ( quasi) real.

 

Xavier Burcet        http://www.youtube.com/avetblau1

 
Es wurden noch keine Listenelemente hinzugefügt.
Es wurden noch keine Listenelemente hinzugefügt.
von 
Foto 1 von 16
Es wurden noch keine Listenelemente hinzugefügt.